Hi ha en aquest llibre un desig que vol ser anomenat, i per la paraula salvat, indultat de l'oblit, i repensat. I la vida s'escriu d'ençà de l'amor, convocat i evocat quan sobrevé la pèrdua. Infinitius, elisions, pauses versals, puntuació anàrquica, sintaxi sincopada, versos que es donen impuls els uns als altres. En aquest llibre hi ha un món bategant, hi sentim la cançó interior. M'aturo a llegir-la. El sentit del pols esdevé sentit del vers.
