Imatge i anàlisi del tractament del cos als films de l’arxiu de cinema experimental del CCCB, Xcèntric. Les obres cinematogràfiques que constitueixen aquest arxiu proposen l’existència de cossos indòcils, d’identitats i desitjos d’homes i dones que fan servir el cos com un espai de resistència ideològica. El cinema experimental és una eina d’expressió i de configuració del jo, que desplaça allò que és visual cap allò que és tàctil. El que l’ull no veu, la retina ho pot tocar, en un tipus de percepció resistent al logos i que aconsegueix que els cossos siguin senzillament cossos, igualats pel desig i despullats de tota classificació.
«L'Arxiu Xcèntric de cinema experimental del CCCB es pot concebre i recòrrer com un arxiu indisciplinat de representacions del cos, de la identitat i el desig.»
