Ngugi wa Thiong’o reflexiona sobre l'explotació d'Àfrica per part d'Occident durant els últims segles. L'autor analitza com la relació jeràrquica imperialista que es va donar va ser un vincle parasitari, on uns vivien a costa dels altres empobrint-los. Thiong'o extrapola aquest model utilitarista al món sencer on continua vigent. Els que ostenten el poder els interessa la immutabilitat de l'ordre establert, i per tant ens volen fer creure que vivim en el millor dels mons possibles perquè no hi hagi variacions. El seu màxim enemic és la dissidència i veuen la voluntat de canvi com una cosa a erradicar. Thiong'o va viure en primera persona aquest tipus de silenciament: va passar un any a la presó després de publicar una obra contrària a l'ordre establert al seu país. D'això fa ja quaranta-cinc anys i l'autor reitera que somiar i imaginar altres mons possibles és el germen del canvi. Deixa clar que hem de ser inconformistes i fugir dels incessants intents de convèncernos que ens acontentem amb el que hi ha.
«Siguem on siguem, els humans no ens poden conformar amb el que hi ha. Hem de somiar allò que és possible i no hem de parar de somiar. Sovint el canvi és el resultat de somiar. Somiem mons possibles.»
