Quan John Berger parla de «confabulacions» pensa en les infinites possibilitats de crear sentit amb les paraules. Fascinat, admira la gran autonomia combinatòria dels mots per alterar o fixar allò que s'explica. I amb aquest joc de fons, Berger aplega uns quants textos, aparentment inconnexos, que tenen com a comú denominador la nostra relació amb el llenguatge.
Com si fossin apunts o notes escrites a partir de records molt vius, Berger reflexiona sobre l'art, l'acte creatiu, l'essència de les cançons, els codis no verbals, els discursos de caràcter polític, i també dialoga amb artistes, poetes i pensadors com Rosa Luxemburg, Albert Camus, Michael Quanne..., sense abandonar mai la seva mirada única, la que ens ha ensenyat a entendre tots els plecs del llenguatge visual.
