El testimoni de l'advocat laboralista Francesc Casares, centrat en el període que va des de 1959, quan el règim franquista es veu obligat a canviar de política econòmica, fins a la recuperació de la democràcia a Espanya, esdevé particularment interessant, en tant que permet tenir una visió des de dins de com es va conformant una oposició democràtica, catalanista i progressista, i en concret com es va configurant l'espai socialista a Catalunya. De l'MSC al PSC passant per Convergència Socialista, el socialisme català es mou sota l'influx dels grans canvis que es produïen al món occidental, des de la revolució cubana del 1959 fins als canvis en l'església catòlica, o el maig del 68. Un relat que es combina amb la descoberta de l'Espanya castellana, amb la poesia d'Espriu i de Machado com a guia. I on els episodis familiars s'alternen amb l'evocació d'alguns dels grans esdeveniments que acompanyen, a vegades de forma traumàtica (Puig Antich, matança d'Atocha), el camí cap a la recuperació de la democràcia i l'autonomia.
