La Josefina, una noia nascuda a finals del segle XIX en un poble del nostre territori, està casada amb un hereu i viu a la casa pairal de la família del seu marit. El seu home treballa i viu a ciutat, i ella s’està al casalot amb l’única companyia de la Cisqueta, una vella minyona, i les esporàdiques visites de la seva sogra.
Un esdeveniment colpidor —la mort del fill— i la descoberta d’alguns secrets d’ambdues famílies —la seva i la del seu marit— obliguen la protagonista a haver d’afrontar, tota sola, uns fets del passat que enterboleixen la seva vida de casada.
Cendra Viva està narrada en primera persona i en temps present, però ens transporta a principis del segle XX. Ens presenta una jove protagonista que, en els seus primers anys de matrimoni, ha de lluitar contra els prejudicis de l’època —socials, familiars, religiosos, culturals i polítics—, dels quals ella n’és, també, una víctima.
Les incursions que la narració fa en el passat proporcionen al lector les eines per a poder interpretar el present que viuen els protagonistes, tenint en compte el context en el qual es desenvolupa l’acció.
