Cartes impertinents utilitza un gènere eminentment femení (la carta) per fer un retrat i, al mateix temps, establir un diàleg entre dones de totes menes i condicions. Amb un únic tret que les uneix: la seva condició de dona.
L’obra s’estructura com un conjunt de cartes, cada carta és d’una dona que escriu a una altra dona. Però, qui són aquestes dones que s’escriuen? Part de l’originalitat d’aquesta magnífica obra recau en el fet que totes les dones hi són convocades. Hi trobem dones de carn i ossos, algunes conegudes (com Caterina Albert) i altres anònimes, alguns personatges històrics (com Madame Stäel) i alguns literaris (Lady Macbeth o Antígona) o, en un tret del tot contemporani com és l’autoreferencialitat, també hi apareix Maria Aurèlia Capmany com a personatge.
Tot això dóna com a resultat una obra creativa, interessant, d’un gran valor literari. Una obra per redescobrir.
