Carmen Calvo, Premi Nacional d'Arts Plàstiques, va iniciar als anys setanta una de les trajectòries més personals de l'art espanyol. Gràcies a la serva formació en belles arts i en el món de la terrisseria, ha sabut subvertir els codis i tractar el fang com si fos pintura o escultura. Les seves fotografies manipulades amb objectes o pintura configuren una crítica social a l'Espanya hermètica de la postguerra.
