Cants d'amor advers és un díptic construït amb les restes del naufragi d'un diàleg amorós que no va arribar a ser. A la primera part, «Tombeau per a una dama intermitent», la veu femenina vacil·la entre buscar la seva pròpia identitat projectant-se cap enfora per mitjà de sonets sense rima o recular cap endins en unes tankes que malden per desxifrar un abecedari críptic. A la segona, «Terreny perdut», la masculina li respon, en prosa i massa tard, per constatar l'ensorrament del món ideal en què els amants havien somiat instal·lar-se.
