«Mikhaïl Afanàssievitx Bulgàkov?»
«Sí, sí!»
«El camarada Stalin ara us parlarà.»
«Com? Stalin? Stalin?»
I allà mateix s’escoltà una veu amb un clar accent georgià.
«Sí, Stalin parlarà amb vostè.»
«Us saludo, camarada Bulgàkov!»
«Hola, Ióssif Vissariónovitx!»
Tens davant l’obra més desconeguda de Bulgàkov.
Després de desenes d’anys de censura l’escriptor Bulgàkov rep aquesta misteriosa trucada que l’encimbella fins a la direcció del Teatre de l’Art de Moscou. Sis anys després comença la redacció de l’obra que tens a les mans.
Aquesta darrera obra de l’autor ens porta a la Geòrgia de principis del s. xx on un jove Stalin s’enfronta a l’autoritat, l’Esglèsia, la policia i l’estat. Situada com una obra menor on homenatja al màxim responsable de la seva repressió, s’ha plantejat que l’autor finalment es va rendir als seus repressors, va ser així? O potser una ironia finíssima situa al mateix Stalin davant del mirall de la seva joventut. El reflex d’un jove revolucionari que enfronta tot poder i que organitza als obrers georgians per viure d’una altra manera.
Homenatge a Stalin, critica velada? Jutja tu mateix.
Mikhaïl Bulgàkov (Kíiv, 1891 – Moscou, 1940) es va llicenciar en Medicina l’any 1916 i va exercir aquesta professió fins que va decidir abandonar-la per dedicar-se a l’escriptura. A partir del 1921, any en què es va instal·lar a Moscou, va col·laborar en diversos diaris i va començar la seva carrera d’escriptor. Va patir una censura sistemàtica per part de Stalin, però va continuar traduint i escrivint teatre i literatura sotmès a una gran penúria i a unes dificultats extremes fins al final dels seus dies. Entre les seves obres, destaquen La guàrdia blanca, Cor de gos i El mestre i Margarida.
