Eddy de Wind va arribar a Auschwitz el 1944 amb la seva esposa Friedel. Ell era metge i ella infermera. Allà el primer que van fer va ser separar-los. Ella va anar a parar entre els presos destinats als cruels experiments mèdics del Dr. Mengele; ell, a tenir cura dels presos polítics polonesos. Quan la guerra ja estava perduda i els nazis van fugir del camp amb els presos supervivents (entre ells la seva dona), Eddy va decidir amagar-se i esperar que arribessin els russos. Es va estar un temps al camp amb ells i allà va començar a escriure Auschwitz: última parada, on descriu la rutina diària al camp, totes les atrocitats de les quals va ser testimoni i víctima i l'alliberament per part dels russos. Però el seu text mostra també el gran amor que sentia per la seva dona, la Friedel. El llibre narra la història de vida i mort, de patiment i de desig enmig d'una crueltat inimaginable.
