Bernat Morgades fou el primer monjo català de Poblet després de la desamortització del 1835 i el posterior abandó. Quan 105 anys més tard, quatre monjos italians s’hi van instal·lar, el pare Morgades no
va trigar a afegir-s’hi. Aviat Morgades va ser el principal revitalitzador de la comunitat i de la recuperació d’un dels edificis medievals més importants del país. Tanmateix, el 1950, el pare Morgades va ser expulsat de Poblet i es va convertir en monjo errant, primer a Cuixà, després a Cannes, Roma... A partir de la història accidentada del pare Morgades i de les vicissituds del monestir, Joan B. Culla ofereix una visió de la vida dels religiosos a la Catalunya del segle XX.
L’abundant correspondència i documentació
de Morgades permeten escriure una història que barreja política i religió, catalanisme, franquisme i el
funcionament intern d’un orde religiós tan important com el Ciste
