Per què el llop sempre ha de ser el dolent de la història? És més: no és el llop el protagonista dels tres porquets o de la caputxeta vermella? Sense el llop no hi ha historia, però en canvi el pobre canis lupus no surt mai als títols.
Aquest llibre vol reivindicar els drets dels llops a constar formalment com a protagonistes dels contes clàssics. I encara aniré més enllà: i si els llops dels contes es reunissin i decidissin crear un nou pais? Sense caputxetes, porquets ni cabretes?
Realment són dolents els llops? O ens va bé que siguin dolents per mostrar el què no s'ha de fer? I si els dolents fóssim nosaltres, que ara ens les donem de tolerants i potser no ho som tant? Jo m'he respost a aquestes preguntes i n'he fet aquest llibre. Perquè sempre m'ha sabut greu que sigui el coiot qui sempre cau pel precipici i no el correcamins.
