Ni curosos ni cuirosos: mots curiosos. Paraules que desperten la _curiositat_. Totes les llengu?es en són plenes, i la nostra com la primera. Per la sonoritat (CORCORCAR), per la imatge que evoquen (PAIFORMATGE, GRATACUL), perquè en recorden una altra però no saps quina (PUELL), per l'exotisme (SUCORREA, FATIFAT...), per la curiositat de l'origen (PATUFET)... Un recull de mots pot ser com un zoològic: espècies exòtiques (o no) amb peripècies vitals d'allò més interessants. No sempre tenen pelatges, colors o formes vistoses que criden l'atenció; de vegades són els hàbits, o el xiscle, o la manera de relacionarse (les paraules acostumen a ser promíscues i s'influencien mútuament). D'AFONAR fins a XANXEJAR, passant per FURRO, ESTOCAFIX, ANDAMIS o COSTELLUT, quan haureu acabat la visita ja voldríeu tornar-hi a entrar. Si la llengua és una font de meravella, certes espècies verbals en semblen realment la màxima encarnació.
