Presentació del llibre "Brasers" d'Eileen Chang amb els seus editors Maria Bohigas (Club editor) i Luis Solano (Libros del Asteroide), i les traductores Anne-Hélène Suárez i Carla Benet.
Als brasers del títol, la narradora hi posa a cremar la fusta aromàtica perquè es vagi consumint mentre explica la història. Però també hi posa el cor d’una persona perquè es consumeixi fins a la desaparició. ¿Quin és aquest braser? Per a la Weilong, és el casal luxós d’una tia que la introdueix en les altes esferes de Hong Kong, no pas per protegir-la sinó per atreure nois joves cap a les seves arts. Per a en Roger, professor universitari que descobreix la passió als quaranta anys, és el llit nupcial amb una noia que no sap res del sexe. És de comerç amb les emocions i de sexe que parlen aquestes dues novel·les breus, ambientades totes dues a la colònia britànica de Hong Kong, on xinesos i anglesos conviuen i s’atreuen en un clima propens a l’erotisme i al malentès. Amb tot el delicat cinisme d’una dona que ha inspirat In the Mood for Love de Wong Kar-wai i Desig, perill d’Ang Lee, Eileen Chang parla d’amor fent que es casin les comèdies de Billy Wilder amb les miniatures de l’antiga tradició oriental: traç fi, llum d’or, quid pro quos plens d’ironia i un desenllaç que fa tremolar.
Zhang Ailing, coneguda com a Eileen Chang (1920-1995), va néixer en una família de classe alta de Shanghai. La seva mare era una dona moderna educada a Anglaterra; el seu pare, un opiòman d’idees tradicionals. Després del seu divorci, Eileen queda sota custòdia paterna fins que s’instal·la a Hong Kong per estudiar-hi literatura anglesa a la universitat. El 1941, quan l’exèrcit japonès ocupa la ciutat, ella torna a Shanghai decidida a viure-hi de la seva ploma, i ho aconsegueix amb els primers contes que publica, immediatament aclamats pel públic. El 1944 es casa amb Hu Lancheng, un polític tèrbol que esdevé ministre de Propaganda del govern col·laboracionista de Wuhan, de qui es divorcia al cap de tres anys. Eileen encara viu uns anys a Shanghai i a Hong Kong després que els comunistes hagin pres el poder, i treballa com a guionista per una productora de films de Hong Kong. El 1955 emigra als Estats Units, d’on no torna mai més, mentre que els seus contes són relegats pel règim comunista. Però la seva popularitat es manté viva a Taiwan i Hong Kong, des d’on arrenca una febre Eileen Chang que l’ha feta redescobrir pel públic contemporani, tant xinès com nord-americà. En la seva obra destaquen les novel·les breus La gàbia daurada, Rosa vermella i rosa blanca, L’amor que fa caure ciutats i Desig, perill (duta al cine per Ang Lee el 2007).
