El 31 de gener de 1827, en una conversa amb J. P. Eckermann, Goethe va afirmar: «Jo no puc sinó sentir-me a gust contemplant les obres d'altres nacions, i aconsello a tothom d'adoptar aquest camí. Literatura nacional és un concepte que ja no diu gran cosa; està començant l'època de la literatura universal (Weltliteratur), i tots hem d'aportar el nostre esforç per accelerar el seu adveniment». En aquestes paraules es troben els fonaments, els valors i els ideals del que, amb el pas dels anys, ha esdevingut la literatura comparada. Ara bé, no sempre s'han entès de la mateixa manera: des de fa més d'un segle, cada generació literària ha sentit la necessitat de preguntar-se què volia dir Goethe aleshores i quin significat ha tingut aquesta idea en cada moment. Amb el pas del temps la Weltliteratur ha anat canviant de nom: World Literature, République mondiale des lettres, literatura mundial, espai literari internacional..., però el seu esperit, sempre renovat, roman com un imperatiu categòric. Aquest llibre, que reuneix les aportacions d'algunes de les veus més rellevants en el camp del comparatisme, evidencia que la incorporació del pensament sobre la literatura mundial a una cultura és determinant per a la percepció de la seva posició en el món.
