A la vora -o potser darrere- de la història oficial de la cultura catalana, plena de noms il·lustres i llibres importants, n'existeix una altra de més modesta i desdibuixada, però potser més interessant que la primera. És la història dels marges: la de la veu remota, bigarrada i enigmàtica de personatges que no van tenir sort amb la posteritat. Són els nostres heterodoxos, els nostres inclassificables, els nostres rars. La seva existència la imaginem evanescent, gairebé dubtosa; i la seva producció ens sembla sovint exigua i discutible, però també fascinadora. Es tracta de vides improbables, deliciosament ondulants. El segle XIX, per exemple, va produir l'estrambòtica literatura necròfila de Celestí Barallat, i el XX, l'argumentació assenyadament delirant de Francesc Pujols. Però, i abans? Quins van ser els nostres primers heterodoxos?
Partint del valuós material que durant més de trenta anys va anar recollint l'historiador amateur Samuel Carasso Cohen (1919-2001), l'assagista i professor universitari Ferran Sáez Mateu, ha provat d'ordenar el complex trencaclosques biogràfic de diferents autors que van viure entre final del segle XVI i començament del XVIII. L'esforç que ha implicat aquesta reconstrucció ha estat immens, però sens dubte ha pagat la pena. El lector podrà constatar que, malgrat l'evident rigor acadèmic amb què està escrit, el llibre pot ser llegit com una veritable novel·la d'intriga, on res no acaba sent el que semblava.
