Qualsevol ciutat on no es pugui circular amb cotxe i el símbol de la qual sigui una góndola, és a dir, una petita embarcació sense motor, surt amb avantatge, ja d'entrada, en la llista de destinacions turístiques responsables. Dit això, cal recordar que ambdues condicions depenen de la particular idiosincràsia de Venècia, o sigui, del fet que està mig enfonsada en l'aigua i no pas del desig explícit dels seus governants.
En realitat, la ciutat és un formiguer de turistes que han acabat amb el comerç local i que ha provocat que els lloguers pugin fins a extrems impagables per als venecians. Restaurants i allotjaments turístics ocupen el que en un altre temps eren verduleries, fleques i cases particulars. La gestió de recollida de residus, ja de per si caòtica i complicada en un petit arxipèlag contínuament inundat, es fa gairebé impossible amb l'afluència massiva de visitants. I no obstant això... que bella és Venècia, fins i tot amb la calor d'agost i els milers de turistes passejant!
