Gabriel Ferrater afirmava el 1958 en una carta a José María Valverde que “Vals” (1935) era l’única novel·la catalana veritablement ben escrita, l’equivalent en prosa del que Carner havia estat en poesia («una cosa així com Carner posat en prosa»). Però, a més a més, “Vals” és també el resultat de l’esforç per fer una novel·la més pròpia del nostre segle que no pas deutora dels estàndards del precedent. Allunyada del realisme del segle XIX, se’ns mostra encara als nostres dies amb el valor no caducat de la modernitat. El 1936 li va ser concedit el premi Crexells.
