Els poemes inacabats de Kavafis, traduïts i comentats per un dels nostres millors hel·lenistes, en un recull que coincideix amb els 75 anys de la mort del poeta En el silenci de la seva cambra d’Alexandria, el poeta grec Konstandinos P. Kavafis (1863-1933) concebia els seus versos, d’una inspiració poètica altíssima. En hores i hores de solitud prengueren forma els seus poemes universals, que deixen entreveure un erotisme càlid i un pessimisme aclaparador. Aquesta mateixa cambra durant molt temps conservà amb zel un seguit d’apunts i papers manuscrits del poeta que conformen, entre altres coses, les trenta-quatre poesies en esbós aplegades aquí. Són els anomenats «poemes inacabats», que sortiren a la llum després d’un estudi filològic exhaustiu i rigorós de Renata Lavagnini, autora del pròleg. Alexis Eudald Solà ens ofereix una traducció d’aquests poemes –com també un extens comentari en cada cas–, que ens arriben avui com el gran llegat desconegut de Kavafis.
