Considerada una de les millors obres de De Beauvoir, Una mort molt dolça narra la lluita per viure de la seva mare Françoise, ingressada en una clínica. Seran dies emotius i tensos, i De Beauvoir en fa la crònica amb una franquesa estremidora.
En les setmanes passades a la clínica, tothom va buscant equilibris gairebé impossibles: entre un futur minvant i les vivències que tornen del passat, entre la resignació davant l'inevitable i la revolta contra la mort, entre la vida i la fe, entre els límits de la medicina i un dolor intransferible, massa humà.
La reflexió sobre la mort és una constant en l'obra de De Beauvoir, que aquí teixeix un relat colpidor, alhora racional i emotiu: «tant si se la imaginen celestial com terrestre, quan algú s'estima la vida, la immortalitat no és cap consol davant de la mor».
