Imaginem-nos que el pastor de Solitud hagués escrit un diari i que poguéssim tenir una visió polièdrica del clàssic de Víctor Català. Escrita en forma de diari, Una altra Solitud, planteja aquesta possibilitat, traslladada, però, a principis del segle XXI. Un estudiós de l’obra d’Eugeni D’Ors viu aïllat en un xalet d’alta muntanya, per raons que el lector anirà descobrint. En una casa propera també hi passen l’hivern un biòleg i la seva companya, escultora. Una mica més amunt, hi viu el guarda del refugi, un personatge misteriós.
Entre la novel·la i l’assaig, Jaume Genís ens ofereix una lectura de Solitud matisada per una sèrie de reflexions sobre D’Ors, Maragall, Thomas Mann o Picasso. Un joc d’intertextualitat que es va desgranant a mesura que van passant els dies, amb una quotidianitat aparentment monòtona, només trencada per les excursions d’alta muntanya i les partides de cartes. Darrere aquest costumisme innocent, tanmateix, es va construint un llibre de llibres on l’únic paisatge real és la literatura.
