BLOM, KIRSTI; GABRIELSEN, GEIR WING
Un fulmar boreal solca l'aire amb elegància a pocs centímetres de les onades. És un ocell marí preparat per enfrontar-se als vents i al fred de mar obert. Avui el que ha trobat per menjar són coses de colors diferents. N'hi ha de verdes i també de grogues, i se les cruspeix totes. El que no sap és que tot allò no són aliments de debò. Són restes de plàstic.
"Un mar de plàstics" explica com l'oceà s'està convertint en un abocador d'on mengen les aus marines. Quan els científics examinen els fulmars boreals morts, que arriben a les platges arrossegats pel corrent, els hi trben residus de plàstic a l'estómac. Aquests ocells adverteixen que al mar hi ha masses plàstics. Per sort, ttohom pot ajudar els fulmars i els altres animals marins. Arreu del món ja hi ha un munt de gent que ha pensat en diferents maneres de millorar la situació i ha dissenyat invents ven ingeniosos per eliminar part d'aquests residus.