Visc, pereixo, em neho i flamarejo;
l'ardor em rou i el fred no hi fa fretura;
la vida m'és ensems blanenca i dura;
tinc grans enuigs que amb joia jo barrejo.
Tor d'una ric i alhora llagrimejo,
i enduro, havent plaer, greu matadura;
mon bé se'n va i per sempre més perdura,
i tot d'un cop marceixo i ja verdejo.
Així inconstant Amorb regeix i em mena:
quan crec sentir la màxima dolor,
distreta em trobo abstreta de ma pena;
mes quan de joia crec sentir-me plena,
i al cim ser de ma satisfracció,
em fa tornar a ma antiga aflicció.
El text dels vint-i-quatre sonets de Louise Labé que presentem a aquestes pàgines, juntament amb la seva traducció catalana, reprodueix el de l’edició prínceps de les "Euvres" de l’autora, edició publicada a Lió el 1555 per Jean de Tournes.
Edició bilingüe.
