El 9 de maig de 1947 Erich Kästner va presenciar una crema de llibres multitudinària promoguda pels universitaris de la ciutat de Dresden i orquestrada per Goebbels. Mentre llençaven els llibres cap al destí fatal de ser engolits per les flames, cridaven els noms dels seus autors. Davant d'aquest espectacle d'aniquilació, Kästner no va reaccionar, fins i tot quan van cridar el seu propi nom.
A través de quatre conferències compreses entre els anys 1946 i 1965, trobem en aquest petit llibre una profunda reflexió sobre la censura, l'assassinat de l'intel·lecte i del pensament crític com a arma política i la impossibilitat d'anorrear el llegat dels llibres fins i tot amb els mètodes més radicals. Aprofundeix, també, en els moments crucials de resistència davant la repressió de les llibertats d'un poble, perquè sovint, la lluita «és qüestió de calendari, no pas d'heroisme».
