Un dia, el jove president de la Comunitat Autònoma rep una rata morta dins un cofret de plom. Aquest desagradable incident podria no significar res més que la ràbia d'algun ciutadà perjudicat per decisions polítiques, però són tants pels temps que corren... A les arques del Govern ja no hi ha doblers, s'ha acabat el miracle de la multiplicació dels pans en forma d'aeroports, hipòdroms, carreteres, càterings o empreses funeràries... Algú havia definit Mallorca com Sicília sense morts, però fins quan?
Mallorca, en l'obra de Guillem Frontera, també podria ser el laboratori del món, on la natura humana prospera segons les regles elementals de l'espècie i on creix especialment la cobdícia -que en la seva versió evolucionada es diu corrupció-. El sol és tebi, sona la melodia d'un violoncel tocat per una noia eslava, l'hedonista i cínic Mateu Llodrà pren Camparis tot pensant com satisfer el seu peculiar sentit de la justícia; i la rata morta té la perversa capacitat de pertorbar el curs de les coses, en un temps xop d'abusos en què el president de la Comunitat Autònoma invoca la regeneració...
