Pròleg de Sam Abrams.
Els poemes de Res volen semblar poemes «pobres», poemes despullats, poemes autèntics, poemes oberts, poemes senzills i sense retrucs o subterfugis. Però una lectura acurada revela que el llibre està carregat de substància, armat fins a les dents de temes com ara la vida, la mort, el pas del temps, la memòria, l’alteritat, la lleialtat, la societat, la ciutat, la família, l’amor, el sexe, el desig, la passió, l’autoreferencialitat, la moralitat, les modes… Així, és un llibre irònic, en el sentit de la «New Criticism», que diu molt més del que a primera vista pugui semblar. Justament una part important del plaer que es deriva de Res es basa en el procés de desocultació, revelació i descobriment de tota la immensa riquesa subjacent sota una superfície pretesament opaca o assequible o accessible.
Crec sincerament que juga un paper crucial en la producció general de Cartarescu: és el llibre que clou la seva dedicació a la poesia en format tradicional i és el llibre pont que permet el pas a la prosa. (Del pròleg de D. Sam Abrams)
