«A partir d'ara i fins a final de curs, cada divendres tots sis sortireu de la meva classe a les dues del migdia i vindreu aquí, a l'aula 501. Seureu en rotllana i parlareu. Quan el timbre soni a les tres, ja us en podreu anar a casa.»
Aquestes són les enigmàtiques instruccions que els ha donat la professora. Tots sols? Parlar d'ells? Al principi els fa pal, i cap dels sis alumnes no deixa anar ni una paraula. Però quan la Haley treu una gravadora de mà, tot comença a canviar. L'Esteban diu que no entén per què han deportat el seu pare. L'Amari es queixa dels problemes que pateixen ell i els seus amics pel fet de ser negres. L'Ashton replica que ell també en té, perquè és un dels pocs blancs en aquell institut de Brooklyn. Però és la Haley qui té més dificultats per a parlar. Ella calla i escolta en aquelles trobades en què, de sobte, les paraules flueixen lliures. En aquella aula poden mostrar qui són, sense amagar-se, sense judicis, sense cuirasses. I trobar uns amics on refugiar-se.
