Antoni Marí (Eivissa, 1944) és poeta, assagista i narrador. Entre d'altres, ha publicat els assaigs L'home de geni (1984 i 1997), La voluntat expressiva (2002, premi Nacional) i Formes de l'individualisme (1994, premi Crítica Serra d'Or), i, en narrativa, El vas de plata (1991 i 2017 premis Ciutat de Barcelona i Serra d'Or) i El camí de Vincennes (1996, premis Prudenci Bertrana i Serra d'Or). Com a poeta ha publicat El preludi (1979 i 1999), Un viatge d'hivern (1989, Premi Nacional de la Crítica), El desert (1998, premi Cavall Verd de poesia), Tríptic des Jondal (2003), Han vingut els amics (2010, Premi Cavall Verd de poesia). Amb Francesc Parcerisas va publicar Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic (2019). Isidor Cónsul deia de la poesia d'Antoni Marí: «Antoni Marí és d'aquests escriptors que esdevenen antídot eficaç contra el perill de l'abundància fàcil i la frivolitat contagiosa dels excessos de vèrbola literària. Una au més aviat rara, d'obra breu i d'exigència màxima, responsable, al cap i a la fi, d'una obra que es passeja per topants d'intensitat i d'exquisidesa».
