Fernando Pessoa explica la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats, coneguts, inexistents, emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia, que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions.
El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l'univers poètic, laberíntic i també diàfan de Fernando Pessoa.
El resultat és un corpus heterogeni que continua encara avui enriquint-se amb l'aparició de poemes inèdits. L'ortònim, però, no és només el poeta que s'emmiralla en el gloriós passat del seu país, també és el cultivador de la modernitat. Així, per exemple, en els seus poemes de tall simbolista i interseccionista. La tria que presentem comprèn els poemes més coneguts i, sobretot, aquells que Pessoa mateix havia volgut que ho fossin.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s'ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps.
