"Fa temps que vull escriure sobre la durada,
no un assaig, ni una escena, ni una història:
la durada reclama un poema".
Aquest llarg poema lliure reflecteix la preocupació ecològica de Handke; l'autor reflexiona sobre l'entorn en el sentit més global.
Handke ens convida a viure el temps d'una manera profunda, en una mena de comunió plena de sentit que anomena «durada». Mitjançant una sèrie d'imatges i la intuïció ens endinsem en el temps de la consciència, que no té res a veure amb un èxtasi fora del temps ni amb el temps que mesuren els rellotges.
