Francesc Gelonch i Lucia Pietrelli recullen dinou poemes dels diaris de joventut de Pasolini, que representen el gir cap a la poesia realista, experimental i combativa. Són poemes concisos, apunts íntims, epigramàtics que per alguna raó no va incloure mai als poemaris publicats en vida. En ells, deixa de voler ser exemple de res per a la societat que el rebutja i anuncia de manera diàfana moltes de les seves obsessions posteriors.
