Els clàssics són per a Italo Calvino, aquells llibres que enriqueixen a qui els ha llegit i estimat; però no comporten menys enriquement a qui es reserva la sort de llegir-los per primera vegasda. Llibres que no acaben mai de dir allò que han d dir. Llibres que co més et penses que els coneixes per haver-ne sentit a parlar, més nous, sorprenents i inèdits trobes en llegir-los de veritat. llibres amb els quals establim una "relació personal", que no et poden ser indiferents, i que mai no s'haurien de llegir per obligació, sinó per amor.
Però d'on treure el temps i la tranquil·litat per llegir els clàssics, sobrepassats com estem amb l'actualitat? Per què cal llegir els clàssics en comptes de centrar-nos en lectures que ens facin entendre més a fons la nostra època?
En un moment en què el debat sobre la importància de les humanitats és més necessari que mai, Edicions 62 publica per pimera vegada en català aquest assaig, esdevingut el seu torn un clàssic, en què Italo Calvino comenta els autors i les obres que el van ajudar a definir-se a si mateix.