A Orlando natural, Vidal-Conte suma un nou graó evolutiu altament marcat per tres veus (Christina Rossetti, Rosina Ballester i Virginia Woolf) que s’entortolliguen per resoldre, o per plantejar, el conflicte de l’escriptura en un espai verbal on no importa (o sí) el gènere, on no importa (o sí) el pas del temps, creant, a partir de la desfiguració sintàctica, un univers que tempta el lector a acceptar el repte que constitueix, naturalment, aquest Orlando.
