“Aurum”
D’acord amb René Guénon, el mot llatí per a or és “aurum”, el mateix que en hebreu hi ha per a llum, “hr”/ “aur”.
La poesia de Carles Duarte s’enlaira a la recerca de la llum, de l’or que simbolitza les fruites de l’esperit i la suprema il·luminació, o la imatge del sol en l’home a la terra.
Duarte és alhora un poeta còsmic i terrenal que s’enfila
per la nit fins a tocar els estels amb la seva càmera fotogràfica. Infatigable, cada dia ens ofereix albades i llostres que recorden que encara hi ha poesia en la natura, que cada dia que es lleva té un color i una energia diferents per viure esclats d’un temps vital fonedís. Poesia de l’esperança.
Or i plantes encarna la continuïtat del llibre Naufragis i
neix de la fusió de dos llibres executats amb la col·laboració d’artistes plàstics: L’or i la nit (2019), amb Teresa Vall Palou, i La respiració de les plantes (2020), un llibre de gravats realitzat amb els artistes Antonio Hervás Amezcua, Paloma González i Luisa García Muro, i la col·laboració científica de l’ecòleg Joandomènec Ros. En aquest llibre el poeta il·lustra amb paraules les imatges que els artistes han creat i no a l’inrevés com sol ser habitual.
