Ombres dibuixades és un recull de poemes d’una elevada intensitat lírica amb moments de reflexió i de comprensió profunda del present: un sentiment suspès entre la nostàlgia i la contemplació, entre la memòria i la invenció, entre el sentit del passat i del present, assolint un exemple estrany de poesia amb capacitat de relacionar-se amb la realitat i oferir-se com a lliçó d’estil. Una poesia adreçada a la contemplació del misteri del ser, de l'enigma de l'existència, per copsar-ne l'essència.
