El desert culmina i madura,
mostra en evidència
que som persones minerals
i que la força que ens erosiona
és la mateixa dels cataclismes.
Omplim els guants
d’unes mans articulades
i agraïm la realitat que tenim
a la física mundial
i al temps infinit que ha dedicat
a complicar-se tant.
Al final tot es desertitza com un ca,
com la tristesa rara d’una taula de cuina,
o com les nostres pròpies sabates
i aquella manera que gasten,
tan humana,
de recopilar-nos els peus.
