L'obra poètica de Joan Fuster, ara reivindicada i contextualitzada en l'avantguarda de la creació europea contemporània, té dues branques diferenciades: la d'un poeta exquisit i enlluernat per la poesia pura i el postsimbolisme, i la d'un escriptor irònic i provocatiu, sovint prosaic, amb un profund to surrealista.
La selecció de poemes que inclou No prosa —feta per Josep Ballester, que també signa un extens i meticulós estudi introductori— està pensada per oferir una mostra representativa de les composicions fusterianes de caràcter més surrealista, irònic i mordaç, les més desconegudes de la seva trajectòria, que per diverses raons van quedar inèdites durant molts anys.
