«Llavors m'estic despert i ajagur
en les hores difíciles, escoltant
com neix la maregassa a algun lloc de l'Atlàntic,
pujant i baixant,
onada a onada per la platja llarga,
vora el poble que està sense llum
i sense companyia. I em ve al pensament
aquell ésser que està també despert,
mentre deixa que trenquin en ell
les pregàries nostres, no durant une shores,
sinó dies, anys, tota l'eternitat.»
Joan Margarit ha fet una tria exhaustiva i ordenada de la poesia de R. S. Thomas, un dels grans poetes de la lírica britànica del segle XX, desaparegut fa pocs anys. R. S. Thomas és un poeta gal·lès singular per la seva espiritualitat i la seva sensibilitat nacional. El misticisme de Thomas es canalitza sovint en el paisatge de Gal·les, que ell havia recorregut en tota la seva extensió. El poeta Joan Margarit veu en R. S. Thomas un poeta que podria ser vist com un continuador de Verdaguer, pel seu arrelament sensual i místic en el territori.
