Naïm posseeix un do extraordinari, conegut com a sinestèsia: la màgica fusió dels seus sentits. En el seu viatge cap a un futur incert (després de la diagnosi de la pèrdua de visió), aprendrà una veritat eterna: només es pot veure amb el cor, allò essencial roman invisible als ulls. La història del Naïm esdevé un testimoni únic de la indestructible capacitat de l'esperit humà per adaptar-se i trobar bellesa, fins i tot, a la foscor.
