Miralls obscens és un poemari d’una gran intensitat corporal i imaginativa, on el desig, l’amor,la memòria i la fragilitat del cos es barregen amb la natura, l’art i la mort. A través del vers lliure i d’un llenguatge exuberant, el poeta construeix un univers de metamorfosis, erotisme i estranyament.
Cinema, pintura i música conviuen amb imatges sorprenents i sovint inquietants, mentre el cos es transforma en paisatge, animal, objecte o obra d’art. Els poemes, sensuals i transgressors, exploren els límits entre bellesa i grotesc, tendresa i violència, vida i desaparició i ofereixen una mirada deformant i lúcida sobre el desig i la condició humana: un mirall on
allò íntim es revela sense filtres.
En paraules del jurat del III Premi de Poesia Vila de Vacarisses, el poemari «és una una obra atmosfèrica, plena d’imatges evocadores al servei d’una intimitat ferotge i destaca per la seva
consistència, la teatralitat i un ús del llenguatge coherent amb el món que l’autor ha volgut compartir».
