Diu La Vache qui Rit que en aquest món no hi ha cosa més beneita que una vaca beneita I tota la vida de Mo consisteix a demostrar a la seva amiga que ella, per descomptat, tot i ser vaca -i no cavall-, no té ni un pèl beneita. Ni un! De fet, té una particular veu interior -i un poc pesada- que l ha convençuda per escriure unes memòries sobre la postguerra del món rural basc. Un món d ovelles i llops, maquis i generals, soledats i esperances. Serà capaç d acabar-les?
