«Plorava una parella que feia l’amor al paller i que, sense saber-ho, concebia una vida; mentrestant, dos amics compartien lectura perquè no s’atrevien a compartir res més. En Genís, enmig de la mar, amb el rostre amagat sota la gorra de pescador, llançava la xarxa. Un nadó somicava arraulit en la immensitat del seu llit al centre de menors, mentre una parella s’aferrava de les mans mirant-se als ulls al seu pis a Barcelona. I, molt lluny, un fabricant de barrets alçava els ulls implorant al cel d’Orient…».
Les vides blaves és la història de qualsevol de nosaltres passada al paper. Aquell secret que no has dit a ningú, aquell record que vius d´amagat, aquella tristesa que ens entossudim a foragitar de les nostres vides.
Un conte de rerefons, i un poble amb un pont que duu al mar, on les vivències més íntimes dels personatges acaben retrobant-se i abraçant-se.
