L'objectiu de Les paraules viuen a l'esperit és donar a conèixer tant la pràctica de Woolf com a crítica de la literatura com el seu pensament literari, i aquesta selecció en mostra els diferents vessants. Es reuneixen en aquest recull textos redactats entre el 1919 i el 1940, un període de temps suficient per observar com es transforma el pensament de l'autora i com reprèn els temes clau de la seva visió de la literatura com a lectora mentre els trena amb la seva experimentació com a novel·lista. Quatre línies temàtiques recorren aquest volum i n'han marcat la composició: la pregunta pel llenguatge, la pràctica crítica i hermenèutica de Woolf, els conflictes generacionals entre escriptors i amb la tradició, i, finalment, la reflexió sobre els reptes de la novel·la contemporània i l'experimentació formal.
