Quan era un nen, l'Oliver Bou destacava en l'escriptura de cartes d'amor per als seus companys de classe. Ara, a la cinquantena, s'ha convertit en escriptor de gran èxit de novel·la negra i columnista, i un d'aquells antics companys, el Pere, li demana que escrigui en nom seu unes cartes adreçades a la Roxana Segarra per enamorar-la. Ella, una editora de prestigi, encara ho vol tot però no necessita res. Capaç de fer-se creure a ella mateixa el que vulgui, sempre trobarà bones raons per fer el que decideixi fer, però no li resultarà fàcil trobar el veritable camí quan la vida la posa a prova.
«Després de cinquanta-tres cartes, de tants trucs a la porta, tenia ganes de veure el Pere; no sabia qui era després de trenta anys. Què recordava? Tan sols imatges esparses i borroses, en una estació de l'any freda: en cotxe de nit per Barcelona mentre plovia, un restaurant al barri de Gràcia, un carnestoltes disfressats del món de l'hampa... i el desig ple de neguit de les primeres trobades».
