Per mitjà d'una narració immersiva, José Luis Peixoto ens transporta al que suposa l'experiència d'emprendre un viatge. Des del moment en el qual l'organitzem, passant pel trajecte amb avió, els fascinants dies en què tot és nou per a nosaltres, la sortida melancòlica de l'hotel, fins a l'arribada a casa com a espai de la nostra comoditat restaurada. L'autor portuguès afirma que, malgrat que és inevitable voler planejar i preparar-nos, allò que no som capaços de preveure en un viatge és enorme i en aquesta incertesa hi ha una quantitat immensa de sorpreses positives que ens esperen. Per a Peixoto, l'ansietat darrere de les llistes de "coses a fer" és un contrasentit. El novel·lista sosté que, en la seva màxima expressió, viatjar és avançar desarmat cap a la vida, és una invitació a abraçar l'imprevist, acceptar l'aquí i ara amb consciència activa. Quan arribem a casa i sentim que no som els mateixos és quan descobrim que tot ha valgut la pena.
«Viatjar és una decisió que afecta tot allò que constitueix la vida. Viatjar és un sinònim directe de viure.»
