Els poemes d'aquest llibre són meditatius, profundament metafísics, significatius i sorprenents. Un univers poblat per arbres ferits, esglésies tancades, àngels que ja no saben trobar el camí de tornada, on Déu aprèn a anar amb patins per salvar els joves que ignoren la seva existència. Una mirada atenta cap a tot el que ens envolta, com si qui escriu es mogués lentament coses i s'aturés en el punt exacte on es revela l'insòlit.