Recordo que en un dinar amb Joan de Sagarra li vaig comentar que volia escriure sobre la Barcelona dels anys 80. I em va dir: per què no fas un Je me souviens, com Georges Perec? Així va sorgir aquest inventari de records i evocacions d'una Barcelona que vaig conèixer, que vaig gaudir i que ja no existeix. Records de bars, botigues, restaurants, dissenyadors, polítics, artistes, amics, i també de persones que vaig tractar o, simplement, em vaig trobar algunes vegades. Records sense una seqüència cronològica però que despertaran en els qui van viure aquella Barcelona els seus propis records. Un exercici de memòria i, per què no, de certa nostàlgia, sobre una ciutat inquieta, efervescent i creativa en la qual les agendes estaven cada dia plenes de festes, inauguracions i concerts. Una ciutat que realment sí, sí va ser més que mai.
