Tot i que les malalties formen part de la vida per naturalesa, des de temps immemorials han donat peu a tota mena de representacions figurades. Podríem dir que l'ús metafōric que se n'ha fet ha distorsionat la realitat de la malaltia i ha agreujat el patiment de les persones afectades, i fins i tot ha estat un obstacle per posar-hi remei.
Susan Sontag va escriure el primer assaig d'aquest volum a partir de la seva prōpia experičncia com a malalta de cāncer, amb la voluntat d'alliberar-nos dels prejudicis de les metāfores sinistres, les fantasies pernicioses i els eufemismes que envolten aquest mal, i tants altres.
A finals dels anys vuitanta, amb la propagaciķ de la sida, Sontag va Ģrellegirģ l'anālisi que havia fet arran del cāncer i la tuberculosi, i va escriure el segon assaig, en quč estén els seus arguments a una malaltia que es va acarnissar amb colˇlectius molt concrets.
Aquests dos assaigs ja clāssics continuen sent una lliįķ per tractar les malalties sense el constrenyiment dels estigmes.
