Recull del millor periodisme de Manuel Ibáñez Escofet, amb pròleg i edició de Sam Abrams.
Una reivindicació del periodisme dels anys seixanta, quan els nous aires internacionals començaven a flexibilitzar el franquisme però s'havia de fer equilibris a la corda fluixa per evitar la censura.
Això feia en aquest recull d'articles Escofet al Correo Catalán.
Si durant els últims anys s'ha aconseguit revaloritzar el periodisme català dels anys trenta, ara proposem la reivindicació del periodisme dels anys seixanta, quan els nous aires internacionals començaven a flexibilit-zar el franquisme. El títol de La corda fluixa fa referència als equilibris que suposava exercir el periodisme en temps de censura. Això és el que feia Manuel Ibànez Escofet a El Correo Catalàn. Els articles d'aquella època van ser recollits l'any 1971 en un llibre que ara reeditem, en ocasió del centenari del seu autor, un dels grans periodistes catalans de la segona meitat del segle xx. Els textos de La corda fluixa conserven tota la frescor i el valor testimonial. Ibàrïez Escofet va deixar en aquest llibre, estructurat temàticament, el seu millor llegat de periodista literari.
